iogaEl ioga es refereix a una tradicional disciplina física i mental que es va originar en l’Índia. La paraula s’associa amb pràctiques de meditació en l’hinduisme, el budisme i el jainismo. Segons els seus practicants, el ioga atorga com a resultat:

la unió de l’ànima individual amb la divinitat, entre els quals tenen una postura religiosa de tipus devocional;
la percepció que el jo és espiritual i no material, entre els quals tenen una postura espiritualista;
el benestar físic i mental, entre els quals tenen una postura racionalista.
El ioga és el més difós a tot el món, i és conegut per les “ásanea” o posicions corporals. Es tracta d’un sistema de postures físiques el propòsit de les quals és aconseguir que el cos estigui apte per a la meditació. Les “ásanas” generen serenitat física i mental; de tal forma que un yogui devot pugui asseure’s durant diverses hores en una postura de meditació sense sofrir fatiga o inquietud. Una de les seves “ásanes” principals és padmāsana (o ‘posició de lotus’) i la «salutació al sol».

 

 

El taitxí és un art marcial desenvolupat en l’Imperi de Xina, practicat actualment per vàries milions de persones al món sencer, per la qual cosa s’explica entre les arts marcials que es practiquen més massivament.

En la República Popular Xina el taitxí és una activitat molt popular i als parcs de les ciutats es pot observar als matins a milers de persones exercitant els seus moviments lents i fluïts.

TAICHIOriginalment, el taitxí és un art marcial intern per la lluita cos a cos, ja sigui armada o desarmada. En temps més recents l’hi considera cada vegada més com una pràctica físic-espiritual, que d’una banda seria molt profitosa per a la salut, mentre que per una altra constitueix una tècnica de meditació (meditació en moviment). Enfront d’aquests punts de vista, el seu aspecte d’art marcial va perdent importància fins a de vegades desaparèixer totalment.
L’essencial de l’exercici està representat per una o diverses així cridades formes, consistents en seqüències de moviments clarament determinades que se segueixen unes a unes altres de manera que constitueixen una seqüència fluïda. Les formes bàsiques són pràctiques individuals en les quals cada practicant realitza els moviments per a si mateix. Les formes representen aquí amb freqüència la lluita contra un adversari imaginari, d’on prové la denominació «Shadow boxing» xinès, que ha caigut en desús i rarament s’utilitza. La forma s’exercita predominantment de manera grupal i sincrònica. També a les classes el mestre i els alumnes realitzen la forma simultàniament.